Espero que tots i totes hagueu gaudit d’una diada de Sant Jordi bonica i especial.
Jo he he tingut un dia perfecte, no ha sigut especialment amorós però ens ha fet un sol radiant d’estiu (cosa que no passa cada dia.. per no dir mai) i he estat jugant i fent mil activitats fins la nit! Estic rebentada i feliç :)
Ah! i jo he rebut la meva rosa especial :)
Quines ganes de veure-la en concert! Vaig comprar l’entrada pel concert del 27 de Maig a Dublín l’octubre passat i sembla que no arribarà mai! Just ara acabo de descobrir 10 cançons noves que m’han enamorat encara més d’aquesta estranya i innovadora cantant.
L’imatge portarà al link de youtube de la cançó BelAir, una de les que més m’agraden. Impossible tenir una preferida, totes són especials.
Des del primer dia que el conec que tinc clar que la cosa no durarà… cada dia que passa m’agrada més, no me’l puc treure del cap i tinc por de que el final arribi. Ara, de cop, la por se m’envà, perquè? doncs perquè al maig vindrà a veure’m una setmaneta! Sí sí, a Irlanda! Encara no m’ho crec hahaha unbelievable al 100% però genial, un somni fet realitat i no puc esperar a complir-lo.
Encara no em faig a la idea del que m’està passant, l’I em fa cada dia més feliç i això que el tinc lluny! Aquest estiu serà genial, tinc el feeling.
Espero que aquesta setmaneta que estarem junts (24h..) no vagi malament, mai hem estat sols tants dies però tenint en compte que parlem cada dia sense parar, estic segura que no hi haurà cap problema. Espero! :)
i mira si és curiosa la vida que dissabte teniem unes orugues de colorins moníssimes i avui tenim papallones!!
Realment estic millorant molt amb això dels arts&crafts hahaha
Com superar un dissabte de feina sense sortir de casa per no morir congelada.
Ara em toca pensar com superar les dues setmanes de vacances que té la Hannah del cole.. aquí la setmana santa se la prenen en sèrio, tan en serio que en tenen dues!
Com a mínim tindré l’oportunitat de conèixer a l’Easter Bunny el pròxim diumenge, can’t wait :)
she could feel the ocean, the bogs; immense, open space.
Fa mesos que vaig donant voltes per l’illa esmeralda però això, els Cliffs of Moher no són d’aquest món. Són una maravella, impressionants, et quedes sense respiració mirant les onades com repiquen contra els cliffs, el sol, l’alçada increïble que tenen, el verd de la gespa… brutal.
Està clar que hi tornaré, no sé quan, però hi tornaré. Enamorada completament.
Ser fidel a tu mateix no implica imprescindiblement de ser fidel a les teues coses: ni a les teues idees, ni a la teua ètica, ni al teu concepte de tu que tu mateix t’has inventat.
Joan Fuster
Des de que he arribat a Irlanda que cada mes anem a fer turisme a un lloc diferent (aviam si tenim temps de donar la volta per tot el país!). Aquest mes de Gener ha tocat fer el sud-est així que vam llogar un cotxe (seat mii) i som-hi!
L’I em va fer un regal. Per si no n’hi ha prou amb que segueixi parlant-me cada dia, em va fer un regal! Vaig estar una setmana a casa: la nit del meu aniversari, cap d’any i fins després de reis. Va ser exageradament estressant i perfecte, una setmana 100% ocupada en la qual no vaig poder ser més feliç.
La nit del meu aniversari (vaig arribar a l’aeroport a les 22h) vaig quedar amb els amics per anar a prendre algo a la fàbrica moritz (un lloc preciós) i va ser genial estar rodejada de tots un altre cop, com si res hagués passat. L’I em va regalar un moneder que els fa a mà una amiga seva i després els ven PERÒ aquí no acaba la cosa. Dins hi havia un paperet que posava «Idea: :3» i se suposava que si tirava la idea a la bústia, els reis em portarien un regal :)
Cada dia pel matí rebia un correu amb una foto, un pdf, un video, més pdf… em despertava cada matí amb l’il·lusió de què hi trobaria al correu i cada dia al·lucinava una mica més! Total que el dia de reis vam quedar i, bé, millor us ensenyo el regal perquè impossibe de descriure. És el regal més treballat, més original i més cuqui que m’han donat en la vida.
Us presento al Gat.
He pensat anar-li fent fotos per Irlanda i del meu dia a dia per compensar que jo no li vaig regalar res :) També en tinc un parell d’ell a la neu hahaha És moníssim
No m’havia passat mai i no em reconec.. L’I se m’està anant de les mans! Parlo hores i hores amb ell, penso en ell, cada dia veig alguna cosa que a ell li pot fer gràcia i li envio una foto, parlo d’ell..!
No és una novetat dir que aquest noi m’agrada, però fa dues nits vam fer un skype en silenci (perque eren les 23h i no volia despertar als seus pares, els quals no saben ni que existeixo) així que bàsicament va ser com parlar pel facebook però veient-nos. Vam fer aproximadament unes 5h d’skype, 5 hores!
I en tantes i tantes hores em va dir coses molt boniques, em va fer riure molt, em va explicar coses interessants, etc. Però el que més em va sorprendre, és que em vaig adonar de lo molt que m’agrada i de que si ara perdem el contacte, realment ho passaré malament.
El següent dia estava insuportable, un nus al coll-panxa no em deixava ni menjar, les mans em tremolaven, no prestava atenció al que em deien les amigues.. una bogeria total. Per la nit vam fer sopar de noies a casa i després de nosequantes ampolles de vi vaig tornar a parlar amb ell. Després encara estava pitjor… com podia acabar la nit? Malament, vaig trencar el mirall de la meva habitació. No sóc supersticiosa però estava clar que no era el meu dia i el primer que vaig pensar va ser «merda ara l’I marxarà d’erasmus, coneixerà a algú i em deixarà» i m’ho vaig creure tant a fons, que segueixo tenint el nus.
Això és enamorament o l’enamorament és encara pitjor que això? Com pot ser que m’agradi tant una persona que no veig des de fa 4 mesos? És una bogeria
Per sort els dos dies següents m’ha parlat amb total normalitat i m’ha dit que té mil ganes de veure’m :) ah! i que no creu en les supersticions jajaj
Estimulació artificial 